Inici

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

El orígens de la societat d’El Nou Progrés de Betxí s’han de buscar en la iniciativa d’un grup de regants allà per l’any 1999 amb la finalitat de transformar el reg tradicional de la part més baixa del terme per a passar a distribuir l’aigua a través d’un sistema localitzat i freqüència diària en l’època de màximes necessitats. Es tractava d’aprofitar les ajudes econòmiques que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana posava a disposició dels propietaris d’horts, al mateix temps que es modernitzava la gestió del reg i el fertilitzant.

Al llarg de l’any 2000 es va adquirir la parcel.la on estan ubicades les actuals instal·lacions principals de la societat, es va encarregar la redacció del projecte de les obres a una empresa i es va presentar la sol.licitud d’ajuda a la Conselleria.

Per Resolució de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de 27 d’octubre de 2000, es va aprovar una subvenció equivalent al 40% del cost econòmic de les obres.

El 23 de novembre del mateix any va quedar constituïda davant notari la societat que agrupava les finques dels diversos pous implicats.

El 6 de març de 2001 es va subscriure el contracte amb l’empresa encarregada de les obres, que van finalitzar a començaments del 2003.

Com en altres parts del terme, s’agrupaven societats de reg per tal de concentrar esforços i racionalitzar la gestió de la distribució de l’aigua. Les societats que van confluir van ser El Progrés, el Crist de la Pietat, Sant Amat, Sant Gonçal i una part de Dualde-Santa Elena i de Sant Ferran.

L’àrea geogràfica de la xarxa de tuberies instal·lada té una longitud de 5,5 km en direcció nord-sud i una amplària màxima de 3 km en direcció est-oest. Ocupa les dos vores del Riu Sec de Betxí. L’altitud sobre el nivell del mar varia entre 50 i 90 m aproximadament.

El terme de Vila-real ocupa la part més occidental de les partides Pinella i Pla Redó. El terme de Betxí s’estén per la part més baixa de la partida del Bovalar i la més a l’est de la de Teixidores, i una part de la Torrasa i de les Carboneres. Al nord del riu ocupa Els Corralets, la Masada, una part del Camí de Vila-real i Dualde, i unes poques finques en el terme colindant d’Onda.

El reg s’organitza des de dos punts diferents:

  • El capçal A porta l’aigua a 1.200 fanecades des de la bassa de Dualde, que s’ompli dels pous de Sant Amat, Dualde-Santa Elena i del Canal Cota 100. Només distribueix l’aigua al nord del Riu Sec.
  • El capçal B rega a les dos bandes del riu 3.300 fanecades des de la bassa de nova construcció prop del terme de Vila-real, que es pot omplir dels pous del Progrés, Sant Gonçal, Crist de la Pietat i també del Canal Cota 100. Se segueix aprofitant d’alguna manera de la Bassa Redona, antiga obra hidràulica de la societat del Progrés.

A més del depòsit d’acumulació i regulació de l’aigua, les instal·lacions des d’on comença la distribució de l’aigua inclouen transformador i part elèctrica, depòsits de fertilitzant, elements de filtratge, injecció de fertilitzant i sistemes de protecció i automatismes.

A les instal·lacions on es troba el capçal B hi ha també l’oficina de la societat, des d’on s’organitza el reg i s’atén als usuaris.

La unitat de reg és l’hidrant, dels quals n’hi ha 31 connectats al capçal A i 116 connectats al capçal B. Els hidrants s’agrupen per al reg de manera que l’aigua circule per les tuberies de la millor manera possible.

El consum anual d’aigua està al voltant dels 2 milions de metres cúbics. Pràcticament l’únic cultiu és el de cítrics: mandarines de les varietats Clemenules, Nova i Hernandina entre altres i híbrids. En alguna parcel·la s’ha introduït fa poc el cultiu de caquier de nova varietat.